Al seu lloc...

Encara no tinc resistències noves... :-(   Mentre espero que el tècnic faci acte de presència, us explico alguna cosa més sobre la meva experiència amb resistències...

Amb la temperatura de la cuita, les resistències es contrauen i es dilaten i, amb el temps, poden sortir de les ranures. La vida útil de la resistència no s'acaba aquí, però si això passa, és convenient tornar-les a posar a lloc. Si arribessin a tocar-se les unes a les altres, es podria provocar un curtcircuit!!

Ara bé, un cop fetes servir, les resistències es tornen dures i trencadisses, i només les podem manipular si les escalfem prèviament. Tenim dues maneres de fer-ho: encenent el forn o amb un bufador. I jo vaig fer servir aquest segon sistema.

 Vaig apuntar a la zona deformada fins que la resistència va començar a posar-se vermella i amb unes pinces la vaig anar recol·locant dins la ranura. 

Et voilà! Molt millor!! C: 

No és gaire difícil, però reconec que al començament em feia força respecte provar-ho. Si la resistència persisteix a moure's, també es pot subjectar amb una grapa. Però això... ja us explicaré un altre dia!!!

Cuit i recuit...

Mentre espero (i espero) que arribi el moment de reparar les resistències, aprofitaré per a ensenyar-vos els efectes desastrosos de la darrera cuita a 1250ºC... La durada devia ser d'al voltant de 15 hores, aquest cop no vaig poder comprovar-ho. A mesura que les resistències es gasten, la cuita s'allarga cada vegada més. Us he de dir que, quan vaig desenfornar, em va costar reconèixer aquest esmalt de dalt... en condicions normals era un verd mat, una mica més clar. Els punts blancs són zones on hi ha molt clareja l'esmalt, degut al relleu creat per les butllofes del fang... En la foto potser sembla més bonic del que era... Us posaré un parell de fotos més per a que us feu una idea:

Sembla un cas de varicel·la!!!!!

No va ser una peça, ni dos, ni tres... el meu forn és de 80 litres... només van sortir indemnes algunes peces de refractari. Un altre gres que tenia presentava alguna butllofeta però no tant.

En tot cas, la part bona és que no tornarà a passar, no??? C-:

Any nou, resistències noves

El 2013 no ha sigut massa bon any per a aquest blog... He de confessar que és un espai que trobo a faltar... Per això, un dels propòsits del nou any serà reanimar el Pastafangs. Espero aconseguir-ho i que encara quedi algú que el llegeixi!!! C-:

I al taller comencem l'any avariades... les resistències del forn ja no donen més de sí!! 

Com saber si ja estan realment gastades?? Això no és una cosa que t'ensenyin a l'escola, ho he anat aprenent a base de fer servir el forn. Així que aquí van algunes de les coses que he anat aprenent per si li serveixen a algú... En primer lloc, l'aspecte. Les resistències es van emblanquinant amb el pas del temps. Aquí podeu veure'n unes de noves i comparar-les amb les de dalt que són les que vaig treure la darrera vegada: 

També notareu, que la cuita s'allarga. Cada vegada respondrà menys a la corba que li heu introduït, sobretot en la darrera fase. De la mateixa manera, podeu notar diferències considerables en l'aspecte d'alguns esmalts, i inclús del fang. 

Els esmalts apareixen més brillants, més transparents, o inclús poden regalimar quan abans no ho feien. Pel que fa al fang, sobretot en les pastes que vitrifiquin més fàcilment, poden aparèixer bombolles, com si haguéssiu amassat el fang tant malament que estigués ple d'aire. Això és el que vaig pensar el primer cop que em va passar!! :-( 

En realitat, segons em va dir el tècnic del forn, els causants de les bombolles són gasos que volatilitzen quan el fang ja ha vitrificat. Sigui com sigui, una sobrecuita causada per resistències en mal estat et poden arruïnar tota una fornada!! 

Si poseu cons, observareu que els corresponents a la temperatura màxima fonen de llarg mentre que el programador mai no sobrepassa aquesta temperatura. Veieu el con de dalt? Correspon a una cuita a 1250ºC i està com si hagués bullit... Fixeu-vos que els d'aquí baix corresponen a 1260ºC i estan menys fosos... corresponen a una cuita correcta! 

Això és perquè els cons no només són sensibles a la temperatura, sinó que, com als fangs i als esmalts, també els afecta la corba de cocció, o el que és el mateix, la relació temperatura-temps (podeu revisar això que vaig publicar fa mooolt de temps si voleu saber més sobre els cons). 

La meva darrera cuita va ser una ruina, així que vaig fer venir el tècnic i ara estic a l'espera del pressupost... Però amb les festes pel mig, el més calent és a l'aigüera... Mentrestant, per a sortir del pas, he fet alguna cuita a menys temperatura (de 1.250ºC he passat a 1.230ºC) i m'ha funcionat bé per a gresos i esmalts, tot i que el refractari el noto menys compacte... 

A la propera entrada...més sobre resistències!!! :-)